marginàlies

Entre somni i son l’amor, i la pluja
d’embolcall als mots que sols s’insinuen.
I els pecats entre tavernes i esglésies
ennegrides pel vol d’escarabats
i mosques boges que tracen la senda
dels fantasmes que acaben en carrers
que no passen i que estimen les ombres.
Els fars dels corrals, entre les figueres
de moro, esperen qui fuig de la por,
de la solitud, i el nom que desitja
el riu i desconfia del torrent.