LA MAR DELS NOSTRES DIES

Sort que ve la nit
per vèncer la matera.
Si no fos pel son
que calma el git dels coltells
la sang seria arenal.

Non non, vine mort
que el riu vol ser foguera
i cementiri
la mar dels nostres dies
que extermina les hores.

Les avingudes
davallen a rebentar
de gent armada.
Callaran els degollats
fent honor als ganivets.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *