marginàlies

Per Ciutat gairebé tot és a punt per torrar a les totes. D’aquí a poc, l’olor a xulla, botifarrons, sobrassada i altres embotits i carns passats pel caliu o per les brases cobriran –és un dir, ja m’enteneu- la capital illenca. Al voltant de casa, gairebé tots els bars han tret les graelles i ofereixen per torrar a preus assequibles. Enguany, sortosament, el temps acompanya. Bona revetlla, per tant i avançaré les felicitacions a tots els Sebastians i les Sebastianes. És curiós, personalment conec més sebastianes que no sebastians.

Des de fa uns anys s’ha fet lloc una nova manera de celebrar sant Sebastià que vol apropar-se a les arrels capitalines i no claudicar davant patrons de lleure calcats d’altres indrets i interessos. Així, les llonguetades i els mocadors grocs (el color que ens recorda els presos polítics), promogudes per Orgull Llonguet, responen a aquesta intenció i està bé apuntar-s’hi. Està bé que pensem la Ciutat que volem i que més s’adigui als nostres interessos i no als lucres o beneficis poc edificants d’altri i que, al capdavall, perjudiquen als qui vivim a i per Palma. Sobre el nom triat, tothom sap que els llonguets, a banda de ser una peça de pa estesa per tots els Països Catalans, és el sobrenom que rebien fins no fa res els palmesans o ciutadans; res més apropiat, per tant.

Com sigui, que la revetlla serveixi perquè estimem més Palma i tots els que la viuen amb la intensitat que requereixen les grans empreses que neixen de les emocions.