marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

10 de gener de 2018
0 comentaris

A L’AGUAIT DE TOTES LES SEGURETATS

Dia 5 d’aquest mes va fer vuitanta anys de la mort –als 24 anys- de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, un dels poetes més destacats de la literatura catalana. D’aquí a pocs dies, el 28, en farà 25 de la de Josep M. Llompart, que estudià a fons la seva obra. Per això, fa bé rellegir el que Llompart considerava sobre Rosselló, que, en paraules seves, “no sols inaugura la poesia insular contemporània, sinó que, per un altre cantó, posa el punt final, elevant-la a la més pura i perfecta expressió, a l’herència del simbolisme que havia donat ànima a l’Escola Mallorquina, concretada sobretot en la visió mítica del paisatge, en la complicitat home-naturalesa establerta mitjançant aquella mena de codi secret que és el bodelerià “langage des fleurs et des choses muettes”.

Aquesta cita forma part de l’article “Notes sobre B. Rosselló-Pòrcel” inclòs a “Retòrica i poètica, I” que edità Moll el 1982. En aquest mateix article, Llompart para esment en un detall sobre Rosselló que val la pena de reproduir:

“L’any següent a la publicació de “Nou poemes” –és a dir, el 1934- En Rosselló ja havia enllestit una nova provatura, una nova passa cap a ell mateix. El “Quadern de sonets” apareixia amb idèntica manca de publicitat que els “Nou poemes”: tiratge de cent exemplars fora de comerç. Persistia l’exercitació, i el poeta, dubtós encara del moment de totes les seguretats, no gosava lliurar-se.

“En aquest segon recull hi ha una curiosa novetat de detall, absolutament adjectiva, però que no està de més aclarir perquè ha donat lloc a certes confusions, vacil·lacions i dubtes. Es tracta de la deformació introduïda pel poeta en el seu segon llinatge. Fins al “Quadern de sonets” aquest llinatge apareix en la forma normal i habitual: Porcel. Però en el recull que comentam l’accent es desplaça a la primera síl·laba, obrint, a més, la vocal: Pòrcel. En el llibre pòstum, encara, els dos llinatges del poeta apareixen lligats per un guió: Rosselló-Pòrcel. Aquesta és la forma que en definitiva ha prevalgut i la que van emprar a l’edició mallorquina de l’obra poètica publicada el 1949. Crec que ho paga respectar, ja que així ho volia el poeta, aquesta lleu trapaceria esteticista, que no fa sinó posar de manifest l’apassionat afany, gairebé la voluptuositat, amb què En Rosselló sospesava el dring musical i conceptual dels mots”.

I Llompart acaba l’escrit sobre el poeta dient que “Amb tot, és impossible de deixar d’imaginar i d’enyorar l’obra que ja no pogué fer el poeta mort a vint-i-quatre anys. Estremeix pensar quin hauria estat el pes d’aquesta obra en la nostra poesia, en la poesia dels Països Catalans. La vida de Bartomeu Rosselló-Pòrcel no era una vida breu. Però la tragèdia havia planat damunt la terra i

entre udols de sang i pols
esdevingué l’aventura.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.