RELS DE PENSAMENT

No puc caure, ara:
no conec ni la meitat
de les paraules
per aixecar-me i seguir
dient que no puc caure

No envejo ningú
ni res que no s’escrigui.
Només puc viure
sense desviure’m per res
que no sigui alenar els mots

Demanant perdó
solcaren pedres i asfalt.
Pariren àngels
destronats incapaços
de fer parlar el silenci

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *