marginàlies

Si la Nit de la Cultura que celebràrem anit al Teatre Principal de Palma va ser un èxit es deu, sens dubte, al compromís amb l’Obra Cultural i la seva obra o causa de totes les persones que la feren possible: Santi Adrover, Marina Crespí, Pere Fuster, Jordi Julià, Esperança Mateu, Joan Miquel, Rafa Rigo, Biel Salas, Ramon Sedano, Maria Antònia Serra, Puri Valiente i Catalina Vich. I també dels músics: Roger Mas, Borja Penalba i Mireia Vives, i els components de “Cruïlles” Miquel Brunet, Maria Josep Cardona, Anna Ferrer i Isidor Marí. A totes elles, moltes gràcies. Gràcies per amarar-se de l’emotivitat que presidí la gala des de bon començament i per saber-la traduir en la seva comesa.

Aquest és el parlament que hi vaig fer:

Honorable president del Consell de Mallorca; MH president del Parlament de les Illes Balears; MH presidenta del Parlament de Catalunya; Excm. Sr. Batle de Palma; Hble. Vicepresidenta del Govern de les Illes Balears, resta d’autoritats, amics i socis de l’Obra Cultural, sigui tothom benvingut en aquesta trenta-unena edició dels Premis 31 de Desembre.

Benvinguda preferent per als premiats; per als representants d’entitats germanes de l’arxipèlag, del Principat i del País Valencià; i, sobretot, una salutació encara més predilecta per a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, dos homes bons i de pau que avui fa 73 dies que estan empresonats injustament i tractats com a vils facinerosos. Salutació que feim extensiva a Oriol Junqueras i Joaquim Forn que també fa 56 dies que estan tancats arbitràriament. Per als 4, exigim el seu alliberament immediat.

Vull dirigir-me en primer lloc als premiats per dir-vos que la vostra empenta i el vostre treball constant i abnegat a favor sempre de la llengua i de la cultura pròpies, ens esperona a seguir donant-ho tot per elles perquè són la bastida sobre la que hem de construir el futur que mereixem. A partir d’avui esdeveniu l’exemple que necessitam per seguir honorant aquestes terres voltades de mar. Amb la llum que ens oferiu aconseguirem sortir per sempre més del resistencialisme a què ens volen condemnar.

Mercès també als socis de l’Obra Cultural per ser-hi sempre. Gràcies perquè amb el vostre coratge podem celebrar els 55 anys amb prou força per seguir llaurant el demà compartit d’acord amb els nostres atributs com a poble. Per això, gràcies. I gràcies també per fer honor als iniciadors d’aquesta obra sòlida que segueix desvetllant consciències i despertant el noble orgull de pertinença sense excloure ningú, ans al contrari, teixint enteses i complicitats per incloure-hi qui estima les illes i les vol preservar de qualsevol dany, abús, greuge o espoli.

Per això i conseqüentment hem d’aconseguir escampar arreu la necessitat apressant de sortir d’aquesta desconcertant anormalitat lingüisticocultural en què vivim des de fa massa temps i que tant de mal ens fa com a país. Així, hem de fer mans i mànigues per proveir la ciutadania illenca del que cal perquè tothom sense exclusió pugui accedir a la nostra cultura i al coneixement i ús de la llengua del nostre país. Cap àmbit comú, cap espai públic dels nostres Països no ha d’estar vedat al català ni s’hi ha de restringir el seu ús. Mentre això no s’aconsegueixi, mentre no aconseguim emancipar els nostres parlars catalans, estarem instal·lats en la precarietat que condueix al seu llanguiment. Queda molt per fer, tant que no fer res en aquest sentit o fer poc equival a apregonar la feblesa. I si va a dir ver, no feim, institucions, entitats i ciutadans, allò que podríem fer. Canviem, per tant, posem-nos-hi tot d’una perquè està en joc la nostra essència.

Que patim a nivell estatal una recessió de drets bé que ho saben els nostres germans principatins i en aquesta reculada generalitzada els nostres drets lingüístics tornen a trontollar de valent de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Les escomeses són fortes i moltes d’elles tornen a centrar-se en la nostra escola. Ens cal, per tant, mancomunar potències i fer-nos forts en el manteniment d’un model exitós de formació, convivència i cohesió que no permetrem que malmenin sota cap concepte i en cap indret del nostre domini lingüístic. A l’arxipèlag ho intentaren no fa molt i ho vàrem impedir; i ho impedirem les vegades que calgui.

És clar que aquesta recessió de drets afecta directament les nostres institucions, l’autogovern pel que tant hem lluitat. Les del Principat estan intervingudes i les altres dues estan sota control remot. I per fer front amb garanties a aquests atacs oprobiosos i a les repressions duríssimes que desencadenen ens cal una ciutadania apoderada de valors, afermada en els mèrits de la nostra cultura i altament creativa. Una ciutadania sense por a dir clar i català què vol i a manifestar-ho on sigui de manera escrupolosament democràtica, radicalment pacífica i extremadament ordenada. Una ciutadania culta sí que pot afirmar, com Vicent Andrés Estellés, que “No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”. Per tant, treballem tots incansablement en aquest sentit perquè, al cap i a la fi, la cultura és el cancell de la llibertat.

Per acabar, deixeu-me passar d’Andrés Estellés a Josep M. Llompart, que va presidir l’Obra Cultural del 1978 al 1986 i de qui el 2018 celebrarem el seu any. El lema escollit per la Comissió que en tindrà cura és “Mai no et deturis”, el primer vers d’un poema que diu:

Mai no et deturis:
no hi ha fi ni principi.
Però les roses
cada cop més vermelles
les passes t’encatifen.

Així doncs, no ens deturem mai de construir futurs que ens dignifiquin costi el que costi, arriscant-ho tot, si cal, com ho han fet exemplarment totes les persones acuitades judicialment per manifestar el seus desitjos de llibertat.

Jordis, no sou aquí però sentim el vostre alè i per això volem que aquesta Nit de la Cultura sigui tota vostra.

Moltes gràcies!

JAUME MATEU I MARTÍ
president de l’OCB.
Teatre Principal de Palma, 28 de desembre de 2017