AMICS, CONVERSA I FOGANYA

Estant entre amics la vida s’estén a l’ampla i glateix amb força. La veritable dimensió de les alenades es perceben conversant amb ells sense guió ni cap indici de crispació, anant d’una banda a l’altra amb tota naturalitat, començant a parlar, per exemple, de la Transfiguració de Jesús i les tres cabanes que proposava fer sant Pere al Bon Jesús (una per a Moisès, una altra per a Elies i la tercera per a Jesús) i acabant parlant dels efectes dels anuncis de contactes carnals en els diaris en paper, que diria algun activista en contra dels pecats del món. I passant també i sobretot pels efectes apoderadors de l’art si hom està disposat a deixar-se prendre per ell sense cap reticència. I de la bellesa, naturalment, que és per pot però estam massa ocupats en aviciar la vanitat per adonar-nos de la seva presència i potència. La bellesa i la tendresa són els agents més revoltosos i per ventura és per això que són tan poques les revolucions que han triomfat.

No hi ha millor programa desintoxicador que anar a dinar amb amics abandonant els mòbils i totes les pressions que ens acuiten. Fer el vermut a l’eixida d’una caseta amb terra, arbres fruiters i foganya, i fruir d’uns fideus de vermar prou coentons per glopejar i afinar la conversa que recorda el contraban i tots els seus secrets, la delicada situació de l’ensenyament, l’auge del feixisme i la matera conseqüent, la consolidació de la mediocritat com a model de creixement i coneixement, la manca de lideratges sòlids i la feblesa dels idearis polítics.

Fent la sobretaula a recer de la foganya amb els amics rejoveneixen les actituds, es dissolen inquietuds i els pensaments, que s’asserenen i hi veuen més clar. I és a l’hora del comiat que t’adones que la vida hauria de ser això. Només això: bons amics, conversa sense arestes i foganya.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *