EL TALENT I ELS AMANTS

S’atansa el desembre, la darrera passa per cloure un any d’espines i fang, de criminals i de sequera.

Acaba l’any amb les espatlles caigudes, desganat i rebaixat o ribotat per la toixesa que imposa el poder de sempre sense trobar excessiva resistència.

I per més refotre, escassegen els esclata-sangs impedint que els cercadors puguin presumir de cercada.

Canta Jacques Brel la cançó dels vells amants i quelcom diu que ja no hi ha prou talent per ser capaç de turmentar el temps sense necessitat d’escriure t’estim amb marques d’aigua sobre l’esquena que s’ofereix al calfred d’un bes tumultuós.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *