marginàlies

Avui és el divendres negre, diuen els que s’omplen la boca dient ”black friday” evidenciant que no estan gens acostumats a parlar anglès. I, certament, ho és, negre, aquest divendres; de fet, des del 16 de setembre (ja fa una eternitat i 39 dies, amb permís del mestre Theo Angelopoulos), els nostres jorns no són clars perquè falten els Jordis i les altres 8 persones que per defensar la defensa dels indefensos han acabat tancats a Madrid acusats de malbaratadors de diners públics, de sediciosos i de rebels amb totes les causes que alliberen.

Des de fa 39 dies sobre les nostres testes coronades per l’estupefacció i altres detritus llançats per l’estat oprobiós, s’estén un sostre emplomat que no deixa passar ni l’aire ni la llum; que ens escanya de cada dia més. En 39 dies d’eternitat les humiliacions al poble no han cessat, ans al contrari, l’estat inquisitorial ha posat la directa i no deixa res per verd, i les mordasses no donen a l’abast.

Tot fa pensar que l’Estat d’en Rajoy també celebra a la seva manera el divendres negre i decideix rebaixar més encara el que queda dels drets que fa tants d’anys que ens ha costat recuperar i no amb l’esplendor que es mereixen i ens mereixem.
Encara queden ulls per veure com s’encenen els llums de Nadal. Hi ha ajuntaments principatins, però, que han decidit no encendre’n cap, de llum nadalenc, mentre tinguem presos polítics. Per treure’s el barret. Queden ulls i empenta, sí, i per ventura s’hi ajuntaran les mans i les veus dels irreductibles, dels que mai no fallen, i s’aconseguirà espavilar els embeneitits per la negror dels divendres que ha vingut d’ultramar per escurar-nos les butxaques i distreure’ns dels deures que ens poden alliberar de tanta buidor.