marginàlies

Bernat Nadal acaba de fer-se amb el premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa, organitzat per l’ajuntament d’aquesta ciutat i Amics de les Arts i Joventuts Musicals, amb el recull “Suite de Camille Claudel”.

Alegra molt que un amic vegi recompensada la seva feina acurada i exigent a la tanca de la poesia. Seguesc en Bernat Nadal des de fa molts anys, gairebé una eternitat, i cada lliurament m’obre dimensions desconegudes; em convida a cercar la poesia fora dels poemes, com ens proposa en el seu “El vestit vermell”, de l’any 2008. Llegir en Bernat em converteix en un home falcó que ho mira tot seguint els corrents del alens i de les paraules.

D’aquest recull vestit de vermell em segueixen marcant llinyes els versos que fan:

també nosaltres tenim pressa –trist
tresor-, voldríem arribar, amb records
ben clars, a l’exquisida plenitud,
a la salvació, que és dir adéu
per darrera vegada amb la memòria
fèrtil d’intimitats, creient saber
que, almenys un dia, hem fet feliç algú.

Enhorabona, Bernat. I que ben aviat puguem fruir de la “Suite de Camille Claudel”.