LA PIZZA DEL DRAC

El meu preceptor tenia anit el seu primer concert amb els seus companys més tendres de la seva escola de música i durant la tarda no s’ha mostrat gens inquiet ni neguitós. Els seus quatre anys i vint-i-set dies de plena saviesa acaren les dificultats amb aplom. Des que assagen les cançons que interpretaran no ha volgut dir quines són ni les ha volgut taral·larejar; ja les sentirem.

Abans de dutxar-se i empolainar-se pel concert ha volgut fer un tomb per l’univers a través d’un magnífic llibre desplegable que en quatre metres explica amb prou eficàcia el sistema solar. El meu preceptor ja sap que la terra és rodona com una taronja i que només podem veure la seva rodonesa si ens convertim en astronautes, un ofici que li desperta tanta atenció com la de bomber. Accepta el desafiament de dir atmosfera, estratosfera, troposfera, tropopausa, estratopausa i quan aconsegueix dir-los clarament fa l’efecte que els entén perfectament. I probablement és així, encara que ens costi entendre-ho als que l’acompanyam en el viatge còsmic.

I amb el temps just, encara vol fer una pizza per a un cocodril eixerit que, com el drac de na Coca, entra i surt de la seva habitació però sense espantar a ningú, ans al contrari, acompanyant les visites que vénen a veure el seu germà que té tot just quinze dies.

Jo en ser gran vull ser el meu preceptor.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *