Costa trobar indrets sense renou, això és, el “so que no és la veu humana o d’un animal ni el so d’un instrument músic, so no musical degut a impulsions irregulars i confuses”. I els necessitam com el pa de cada dia en aquests temps atropellats i propensos a deixar escòries altament tòxiques.
De cada dia som més renouers i no feim gens de cas a la contaminació acústica que ens assetja i ens fa el cuc de l’orella malalt, i mai més ben trobada la dita. Hem de reconèixer que som molt poc curosos a l’hora de mantenir nets els àmbits acústics que ens acompanyen. I els que manifestam enuig per les estridències i les “impulsions irregulars i confuses”, passam per estugosos, triats o llepafils que fregam la repulsió.
I caldria indicar que dins aquesta contaminació acústica que cal evitar de totes totes hi hauríem d’incloure declaracions de polítics que l’únic que generen és odi en grau superlatiu.
La necessitat de no sentir renous durant un temps prudencialment productiu acuita de veres. I no per sentir-nos el buit que ens governa, sinó per refermar-nos en la idea que una altra manera de sentir sense destorbs els alens i els intersticis del silenci és possible i, per això mateix, necessari; peremptori.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!