LA RIFA DE NADAL

He sentit a dir per ràdio a la presidenta de “Loterías y Apuestas del Estado”, Inmaculada García Martínez, que la Loteria de Nadal és un gran agent cohesionador; que els dècims d’aquesta rifa ho són tant a Banyoles com a Pontevedra o a Cadis, per traçar un triangle exemplificador. Sense voler, presumptament, la presidenta García Martínez ha posat en safata als que sempre trobam pedres en el lleu la resposta més rabent: si s’ha de confiar la cohesió d’un estat a una rifa, aquest estat va ben arreglat. Com sigui, diuen les mateixes fonts que el número 155 ha tengut molta demanda al Principat i a altres indrets.

Enguany, informa García Martínez, s’han posat a la venda 170 milions de dècims per un import de 3.400 milions de euros. D’aquesta milionada, el 70%, 2.380 millones, es destinen a premis. La resta, ja se sap, al tresor públic, que en diuen. Al tresor de l’estat, evidentment.

No he estat mai jugador, vull dir comprador de bitllets de loteria i altres rifes, raó per la qual mai no he confiat en què cap cop de sort d’aquesta naturalesa em traurà de la polleguera de la pobresa. Enguany seguiré aquesta norma i no hi posaré cap cèntim, a la rifa de Nadal. I només faltaria que la senyora Inmmaculada García Martínez se’n temés i em denunciàs per no voler contribuir a la cohesió estatal.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *