Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

12 de febrer de 2019
0 comentaris

Científics o notaris?

Charles DarwinTots relacionem Darwin, i la seva teoria de l’evolució, amb les illes Galápagos, que tenen una flora i una fauna molt especial pel fet que aquest arxipèlag del Pacífic està bastant allunyat tant del continent americà com de qualsevol altra illa. Tots sabem que Darwin hi va fer escala a bord del Beagle, en una de les expedicions d’aquest vaixell al voltant del món. El que no és tan conegut és que el HMS Beagle era un vaixell de guerra, i que la seva volta al món era una expedició militar. Què hi feia ell a bord?

Darwin no era un jove mariner a qui el viatge li va obrir la curiositat. Per molt que el vaixell fos de guerra, i la seva expedició militar, Darwin s’hi va embarcar en qualitat de científic, amb la missió de recollir dades i fer experiments. Ha passat a la història com a naturalista, pels seus estudis d’etologia i la seva teoria d’història natural, però en aquell viatge va fer una mica de tot, especialment de geologia. Darwin no va aconseguir el passatge a bord d’un vaixell de guerra convencent ves a saber qui, ves a saber com, sinó que el van anar a buscar. Perquè a l’Anglaterra del segle XIX a ningú li passava pel cap explorar nous territoris, fos amb la finalitat que fos, sense endur-s’hi un científic.

No és un cas únic. Les expedicions militars de Napoleó també es feien amb equips de científics i posant sobre avís a tots els soldats que havien d’informar de qualsevol cosa que els pogués interessar. Així és com la pedra Rosetta, descoberta a Egipte per un tinent de l’exèrcit, va passar a mans franceses; i això explica perquè va ser un francès, Champollion, qui la va desxifrar. Que, després de moltes victòries, l’imperi que Napoleó va aixecar fos derrotat pels anglesos explica perquè actualment per veure la pedra Rosetta no hem d’anar al Louvre sinó al British Museum.

Tots els imperis s’han fet de la mateixa manera. Èticament tots van al mateix sac. Però les diferències en com van tractar les riqueses culturals amb que es van trobar diuen molt dels colonitzadors. Britànics, francesos i alemanys van aprofitar els seus imperis per endur-se-les a la metròpoli. Què seria dels grans museus de Londres, París, o Berlín sense les restes arqueològiques de Grècia, Egipte, o l’Orient? La pedra Rosetta, les mòmies egípcies, les escultures del Partenó, la porta de Babilònia, els murals assiris… L’espoli cultural que les antigues colònies actualment els reclamen!

Cap antiga colònia, però, reclama la restitució de patrimoni cultural a Espanya, que ha tingut un dels majors imperis de la història. Per què? Perquè no hi ha res a reclamar, d’Amèrica a l’imperi castellà només li va interessar endur-se’n l’or i la plata. Principalment per finançar guerres, però també per decorar esglésies. El patrimoni cultural de maies, inques i asteques que no fossin joies no viatjava cap a museus d’Espanya però no l’ignoraven, el destruïen. Les missions militars dels conqueridors no duien científics, sinó capellans i notaris. Notaris que aixecaven acta de la lectura del Requeriment de 1513, que es llegia en arribar a un nou territori. El requeriment, en castellà, comunicava als natius americans que Déu, a través del Papa, havia atorgat aquells territoris a la Corona de Castella, i tot el que aquesta faria a qui no acatés de manera immediata la llei que els obligava a declarar-se’n súbdit i a convertir-se al cristianisme: “…y tomaremos vuestras personas, y de vuestras mujeres e hijos y los haremos esclavos… y os haremos todos los daños y males que pudiéramos”.

No s’enduien científics sinó notaris. Per donar fe de la lectura del requeriment que emparava el seu genocidi. Sense càrrecs de consciència, perquè tot era legal.

PS Tal dia com avui, de 1809, va néixer Charles Darwin.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.