marginàlies

L’arc de sant Martí ha comparegut davant ca nostra ben d’hora per embadalir en Pau, el guru, el savi, que ha pogut comptar-li a plaer els set colors. Sense saber-ho, més o menys a la mateixa hora, el president Puigdemont i els seus quatre consellers que romanen a Brussel·les s’han lliurat a la policia per respondre a l’ordre de detenció europea dictada per la justgessa Carmen Lamela Díez. I també de bon matí s’iniciava l’encartellada del Principat en la que s’exigeix l’alliberament dels presos polítics i es fa una crida per augmentar i aprofundir en la democràcia, concepte en fugida a l’Estat. S’ha multiplicat, per tant, l’arc màgic que ara mateix fa mal dir si serà per portar la pau que li atribueixen els cristians, l’alegria suprema que li suposen els budistes o si no serà el signe de mal averany que sostenen els japonesos per semblar-se a la serp, la bèstia maleïda.

I tanmateix els torsimanys, exegetes i altres intèrprets de signes o indicis, no ho tenen gens bé, ara mateix i en referència a tota la catalanoparla, per fer córrer les seves fetilleries més o menys treballades. El poder espanyol més toix i amb el tint feixista més intens va desfermat i no té aturador, si no és en els murs i els barrots de les presos. I si no hi ha presons per a tot un poble, són capaços de voler convertir el poble en presó. No ho aconseguiran, clar,

I entre això i allò, els vells i xarucs xarlatans que fa temps manaren amb molta brutor i des de les clavegueres de l’Estat amb mà de ferro i calç viva, desbarren a les totes amb amplificadors de veu eixordadors. Hom es demana si algú els escolta o llegeix i segueix els seus improperis, però això no importa: ells són el poder, la mà que executa, l’alè que intoxica, el peu que esclafa.

Queda tant per fer i tant per construir a partir dels braços enllaçats, que l’arc de sant Martí sols pot indicar lluita, treball, més lluita i  molt més treball. I que tothom faci el pas que cal per ser-hi, en aquesta construcció de futur digne i deslliurat, sense recança, sense emperons, sense condicions; ser-hi enterament sense por, sense defallença.