marginàlies

La revista “Brisas” de la Última Hora d’avui presenta una entrevista que em va fer Llorenç Capellà sobre l’exclusió social, Can Gazà i el meu text “El preu de la vida mòlta”. En l’apartat “Apuntes del natural” que Capellà titula “Un templo de humanidad”, fa referencia al capítol del llibre “Cristiano Ronaldo i Basili”, datat el 14 de juny de 2009 i en el qual relat l’interès que mostrà en Basili, un resident, per fer-se una idea dels 95 milions d’euros que costà la contractació de Cristiano Ronaldo, una xifra per a ell inconcebible, inimaginable.

Li vaig dir que era 207.000 vegades la seva pensió no-contributiva o que amb aquell import estratosfèric Can Gazà podria sobreviure 1.700 anys, d’acord amb les dades de 2009. Amb aquests dos exemples no vaig aconseguir cobrir plenament la curiositat de Basili i per això em demanà quin caramull farien aquests milions en bitllets de cent euros. És clar que li vaig dir que no ho sabia, que mai no he estat destre en càlcul. I aquí acabà el relat i la història.

Val a dir que jo em vaig oblidar de fer l’oportuna recerca de l’enigme i que en Basili no tornà a demanar-me-la. En publicar-se el llibre, però, fa mig any, un molt bon amic personal i de Can Gazà, en Pere Palou Mas, es prengué la molèstia de desxifrar-lo: “Comptant que un bitllet de 100 euros diuen que fa més o menys 0,12 mil·límetres (ho he tret de http://www.sinewton.org/numeros/numeros/65/ideas_02.php), el caramull, que tindria nou-cents cinquanta-mil bitllets, posant-los ben estrets i premuts faria 115 metres. Devers tres vegades l’altura de la volta central de la Seu!”.

Certament, tants milions són una bestiesa incommensurable. Moltes gràcies, Pere, per trobar l’exemplificació més eficaç i definitiva.