marginàlies

“El dolor de cada dia” és un recull de poemes de Jaume Vidal Alcover (Manacor, 1923 – Barcelona, 1991) escrit el 1951 i publicat en primera edició el 1957 (després de patir per dos cops la censura franquista) que s’inscriu en la “poesia realista” que, segons Josep M. Llompart , es contraposava “a la tradició simbolista que havia informat la lírica moderna”. El mateix autor considera que “hi persisteix tanmateix el lirisme d’expressió metafòrica, fill de la poesia –diguem-li Romanticisme, Modernisme, Simbolisme i fins i tot un cert Avantguardisme- que va presidir la meva formació literària”.

És un poemari que m’arriba, que m’ha arribat sempre i no en sé dir el motiu precís. Senzillament, en entrar-hi no em costa gens seguir els 19 poemes i sempre en surt amb una embosta generosa de seduccions noves.
Del segon poema, “Tres fonts inicials”, aquests versos, per exemple:

Ja sense rumb, deixa’m que rodi,
deixa’m que rodi, com el rou que roda,
tranquil·lament rodó, per cada fulla,
per cada tu que vegi, per cada part de tu que trobi,
per la blanca fulla del ventre bategant alerta.
Però deixa’m rodar, deixa’m que rodi
com la llàgrima d’ara, acluca els ulls
i no ploris amb mi.
No ploris.
No.
No ploris,
perquè el teu plor m’inunda d’alegria.