Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

9 de març de 2016
0 comentaris

Atenció, pregunta: 2 + 2 = ?

Saber y ganarUna de les gràcies de les matemàtiques és que preguntes com aquesta tenen una -i només una- resposta correcta. Dos mes dos fan quatre, i qualsevol altra resposta és incorrecta. Una de les desgràcies d’aquest país és que és molt fàcil fer una recopilació de respostes incorrectes, com les d’aquest post. N’hi ha que fan gràcia, n’hi ha que no en fan gens.

El problemes de revisar, ma non troppo
Un clàssic. Segur que al primer esborrany només hi havia 5 propostes, però en algun moment algú (potser el mateix autor de l’esborrany) va tenir una idea, li va semblar brillant, i la va incloure a la llista… Però no va caure en que aleshores calia retocar el titular.

És molt ridícul, ja ho sé, però tinc un amic a qui li va passar una cosa semblant.

Cinc o sis?
De nou, problemes amb el 5 i el 6. Però si en el cas anterior podem pensar que, en un rampell d’imaginació, l’autor va acabar el text amb més propostes de amb les que l’havia començat, en aquest cas l’afiliació o no dels consellers a ERC no depèn de la imaginació de l’articulista… O potser sí, i aquest és el problema?

Fa pinta que a algú li va semblar que cinc eren pocs i va decidir inflar la xifra sense adonar-se que just a sota del titular es llista el nom i el cognom “dels sis”. El va trair la seva consciència? O simplement li va fer mandra comptar fins a sis?

8 + 4 + 2 = …
La UEFA busca el seu equip de gala i el primer pas és triar 40 finalistes, entre els que n’hi ha 14 que juguen a la lliga espanyola. Catorze de quaranta, no està gens malament. Però algú no en té prou amb això i decideix fer veure que tots ells són a l’equip titular. Resultat: dels 11 millors jugadors d’Europa, 14 juguen a la lliga espanyola. Tot un rècord!

Si a la lliga espanyola hi hagués menys cracks no s’hauria notat (amb 11 la jugada els hauria sortit rodona), però com que n’hi ha tants va quedar en evidència tant la manipulació del diari com el concepte que té dels seus lectors: incapaços de sumar.

109%
Si comptar fins a 11 ja és un problema, arribar als 100 és una odissea. I si es tracta de percentatges ja és per pujar nota.

Potser qui va apuntar els números tenia lletra de metge, o potser tot va començar amb un error tipogràfic. Fos com fos, a ningú li va fer mal als ulls.

El desafío de dividir
Si amb les sumes ja hi ha accidents, les restes i les divisions són esports de risc. Jo tenia entès que quan el divisor era major que el dividend el resultat era menor que 1; i que això dels resultats negatius era a les restes, quan el subtrahend és major que el minuend. Però ves a saber…

Com que el text és d’un article d’anàlisi política, i parla del tema que parla, no me’n puc estar de dir que em fa més mal això que quan em deien nazi.

I per últim… el millor dels millors
Tot i que aquest exemple té la virtut d’acumular errors en sumes i en divisions, a l’hora d’atorgar el premi l’Acadèmia ha valorat més el continent que el contingut. El continent és la pàgina web del grau en Filosofia, Política i Economia i de la Universitat Pompeu Fabra. I fa, com a mínim, 2 anys que hi és. O ningú se n’ha adonat o no li donen cap importància. M’estalviaré fer cap comentari sobre les universitats o sobre les sortides professionals de filòsofs, polítics, i economistes.

La bona notícia és que segurament ara ja no us preocupa tant que els nanos de quinze anys no dominin els logaritmes i les derivades. Oi?

PS Aquest post no pretén assenyalar ningú, els exemples que surten ho fan perquè és més eficaç, efectiu, sinèrgic i sostenible mostrar una captura de pantalla que remetre’m a que “en tal moment” “tal persona” va dir “tal cosa”. No és un post sobre qui, sinó sobre què.

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme, 06/03/2016.)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.