EL TREN DEL TALLAUNGLES

El soroll d’un tallaungles en el vagó del tren que espera l’hora per partir, no pressagia res de bo. No és el millor lloc per fer aquella feina, pensa el passatger vestit impecablement que té una reunió important que ha preparat fins al mínim detall. Sí que reacciona una jove que increpa qui es talla les ungles, que la desdenya. I en acabat, per més provocar, posa a tot volum el mòbil perquè el rock més dur envaeixi el vagó. És en arrancar el tren, que el revisor, molt educadament li fa davallar el volum. Ho fa a contracor.

L’home de la cita important, a punt d’entrar al despatx del president del consell d’admimistració de l’empresa líder en el sector editorial, respira fons, fa dos cops a la porta i entra sense esperar resposta. La secretària l’espera amb un somriure molt confiat i el mena al despatx del president.

A peu de porta, l’al.lota agradosa que sap que agrada l’adverteix que el president està afònic i que per prescripció del metge no pot parlar. L’home es desconcerta i en ser davant el president no es recorda de res del que tenia preparat dir-li. Vora el president, la seva assistent personal que li diu que ella li traslladarà el que el seu cap consideri.

L’home només sent la suor freda que li enrampa tot el cos. Sent un xiulet agut que li recorda el soroll del tallaungles del tren. I es diu que era un avís de malastrugança que hauria d’haver atès com es mereixia.

Var per dir alguna cosa i s’adona que no té veu. Pensant que és per la impressió, mira d’estossegar, però en tornar a provar de parlar no és capaç de dir res. L’assistent del cap suprem mira de tranquil.litzar-lo, ell fa l’esforç, però segueix sense tenir veu. Retut, s’adona que el president s’aixeca de la butaca i va cap a ell que, instintivament, també s’aixeca.

El cap li fa una abraçada i a l’orella li diu que, com pot comprendre, sense saber quina és la seva proposta, no la pot valorar. I que sentint-ho molt, es quedaran amb l’oferta d’un altre proveïdor molt més loqüaç que ell. I esclata a riure fent-li dos copets a les galtes.

L’home retut torna a l’estació. En tren és a punt de partir i accelera el pas. Entra al darrer vagó. No hi veu ningú. Un cop assegut s’adona que ha deixat el cartipaç al despatx del president amb tota la documentació de la seva proposta. El primer impuls és córrer a recuperar-lo però està massa derrotat per fer-ho.

De cop, torna a sentir el soroll d’un tallaungles que el xiulet del tren en arrancar apaga.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *