Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

8 de desembre de 2015
0 comentaris

Desgràcia personal

plomaCadascú té la seva desgràcia personal. La meva és ser un cavaller, allò que els anglesos en diuen un “gentleman”.

No hi ha res més depriment que escoltar aquesta honorable sentència dels llavis d’una dona. És la frase assassina. Quan una dona diu que ets un autèntic cavaller, dels de veritat, el que t’està dient és que et considera completament inofensiu: nivell de testosterona zero. Una mena d’eunuc amb la veu greu. Un osset de peluix que podria endur-se al llit sense que interferís amb les seves fantasies eròtiques.

Si vas al darrera d’una noia que et considera un cavaller, més val que ho deixis córrer. Probabilitat zero. A les dones els agraden els cavallers, cert, però només els en agrada el concepte abstracte, l’ens immaterial; són incapaces d’estimar un cavaller real, dels de carn i ossos. És el fracàs més estrepitós del sil·logisme lògic; partint de les premisses “m’encanten els cavallers” i “ets un cavaller”, l’única conclusió a la que segons la meva experiència una dona pot arribar és que “Sòcrates és mortal”.

És millor anar per la vida sense escrúpols i tractar-les amb cinisme. Les dones, com la història, tenen debilitat pels bandarres. És l’altra cara de la moneda; quan una dona et clava els seus ulls (si són mig clucs, millor) i, amb aquella que està entre el fàstic i l’odi, et vomita “com pots dir-me això després de tot el que has fet?”… segur que suques!

Per ser honest amb les dones, però, he d’admetre que als homes també ens atrauen especialment les diablesses, les dones fatals. Suposo que aquest impuls autodestructiu és la component masoquista del comportament humà.

Els cavallers, però, som els guardaespatlles perfectes per les dones desaparellades. Manolo a la vista, somriure de magdalena i abraçada (si hi ha sort, petó) al cavaller. Però no us feu il·lusions, ens deixaran d’esprémer el braç tant bon punt el Manolo de torn hagi desaparegut. Som com Cyrano, a qui es reserva el treball fosc mentre altres pugen les escales a recollir el premi gros. Però a nosaltres no ens importa, perquè som uns cavallers.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.