marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de setembre de 2017
0 comentaris

CAL COMENÇAR

En aquests dies i en aquestes hores cairades, suspeses per tirans estupiditzadors i gargallades per la insídia i els atacs a tota mena de dignitats, manllevar la veu a qui sempre fa llum i encoratja és més que necessari. Tenen el do de desintoxicar-te i de renovar-te les respostes més preclares a qüestions emmerdades pel poder que mai no torna vell ni canvia de mans.

El galleguista Celso Emilio Ferreiro fa cinquanta-cinc anys edità “Longa noite de pedra”, una obra fitera de la literatura gallega dels darrers anys. Vaig llegir aquesta obra massa tard, el 1977, quan feia el servei militar a Madrid i els sabres seguien tallant l’aire com si també fos de pedra.

D’aquesta obrassa, aquest poema que afina veus i desentela mirades:

Hai que empezar:
polos séculos dos séculos é sabido
que hai que volver a empezar.
A rosa insomne do corazón nos manda
e nós obedecemos. Esa é a lección.
Cantaremos. Hai que esperar cantando,
vencendo o noxo de vivir nun sótano,
domeando a canseira antiga,
co corazón na mau, digo, no seu sitio.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.