L’OXIGEN DE BLAUMUT

Els téntols són molt necessaris, sobretot quan t’acuiten maldecaps de distinta naturalesa i altres soscaires que ixen com bolets, tot i que ja sé que qui no vol menjar cucs, que no mengi bolets. I per si no bastàs el bastaix o la creu que tots carregam com som capaços de traginar, embafa, enrabia i esperona ensems la violència que exerceix l’estat contra el Principat, la seva gent i les seves institucions. Els principatins pateixen ara el setge estatal i convé no fer-hi el sord perquè aviat ens tocarà a tots els altres el rebre. I rebrem tant com els germans de dalt. Perquè els nostres drets individuals i col·lectius estan suspesos per tot el territori estatal. Qui no ho vulgui  veure i actuï en conseqüència, en tocarà les conseqüències.

Però bé, era de téntols que parlava i a ells cal retornar. Deia que tots aquests afeixugaments reclamen aire pur, poc dens. Com més aviat el trobis, més força reconstitutiva acumularàs.  I jo ahir vespre vaig trobar molt d’aire en el concert de Blaumut (que va tenir gust de poc) a Ses Voltes de Palma en el marc de la FiraIb. Va ser mitja horeta d’oxgen, per molt que la seva cançó diu que no n’hi ha:  “La benzina sobre l’astre blau, / cau del cel, cau del cel. / Un radar camina sobre el mar, / No hi ha vent, no hi vent. / Tres mil punts i núvols de cartró, / Sóc del temps, sóc del temps”. Gràcies, germans de música, genis del blau gens mut. I torneu aviat a Mallorca.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *