marginàlies

Mentre acompanyava el batle Noguera i la regidora de Benestar i Drets Socials de l’Ajuntament de Palma, Mercè Borràs, en la visita que han fet avui al Taller Marginàlia i a Can Gazà, observava en Sion, el darrer gazanenc.
El seu somrís que sembla franc i absolut amaga una història molt borda i que, curiosament, no té res a veure ni amb l’alcohol ni amb les drogues. Aparenta molts més anys dels que té (58) per mor de l’absència absoluta de dents. Basta intentar tramar conversa amb ell per adonar-te que és un innocent, en el sentit que ignora el mal i que és bo d’enganyar, que no sap què és la malícia. És mallorquí, ciutadà, fadrí, sense fills ni família que el pugui encobeir, ni feina.

Encara és prest per saber més coses d’ell, però les que sabem esborronen. Els darrers temps ha viscut literalment esclavitzat per una dona que, encara ara, l’amenaça telefònicament. Aconseguí fugir i sense saber on anar es refugià en una sala d’espera d’un hospital de Palma. Passà uns dies sense menjar res fins que un conegut es topà amb ell, aconseguí saber què li passava, el convidà a dinar en el mateix hospital i va fer tot el possible per convèncer-lo de venir a Can Gazà. Vingué, parlàrem amb ell, li diguérem que podia quedar a partir d’aquell moment, però digué que no, que primer havia de fer unes gestions; que vindria l’endemà. I l’endemà no aparegué.

Telefonàrem a l’amic que el portà en veure que no tocava comparació i al dos dies tornà amb en Sion. Ens digué que de Can Gazà anà a cercar quatre coses a casa de la dona esclavista, que el tornà a recloure. Tragué forces per partir en veure l’amic que l’anava a cercar i d’allí directe a Can Gazà.

Mentre comentava al batle Noguera i a la regidora Borràs que els gazanencs, per tot el que són i pel que han passat, necessiten tutelatge permanent, s’ha creuat en Sion amb el seu somriure d’innocent absolut i he vist clar que Can Gazà, per sobre de tot, és un refugi de càndids sense sostre.