PELS DRETS, POSEM-NOS DAMUNT ELS RETALONS

Les mentides, les manipulacions, les ocultacions, les amenaces i altres pràctiques de règims democràticament caquèctics, d’aquí a l’1 d’octubre i al Principat de Catalunya seran el nostre pa de cada dia. La llibertat d’expressió (amb els advertiments a TV3 sobre la informació del Referèndum i els registres a “El vallenc”) i de reunió (s’ha suspès per ordre d’un jutge un acte a Madrid en suport a aquesta votació) segueixen penjant d’un fil a l’Estat espanyol. Hom nota a faltar la reacció dels col·legis de periodistes i al mateix temps es demana si els mitjans que dejecten la crida a la ciutadana i que per això no dubten a mentir i a calumniar, també seran comminats a no dir més rucades. Un amic que de tot en treu punta em deia avui horabaixa que haurem de tornar a posar en circulació les metàfores que usaven els cantautors catalans durant el franquisme.

I entre tant de soroll autoritari, fa uns dies tiraren un xot negre al corral de la casa del batlle d’Alaró, en Guillem Balboa. Ell, bonifaci de mena, no descarta que sigui una bretolada. No és ver: maltractaren l’animal i sembla que el tiraren viu al corral. Clar que no té res a veure el camí tortuós del procés principatí amb aquest acte clarament racista. Evident, però això i allò posen en evidència que els drets, tots els drets, segueixen a la corda fluixa i que si entre tots no ens posam damunt els retalons, com fa una majoria ben àmplia de principatins, perdrem quelcom més que la dignitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *