marginàlies

També he convocat el Referèndum de dia 1 d’octubre (www.joconvoco.cat) en el mateix moment que la Guàrdia Civil, ben armada, entrava en el setmanari “El Vallenc” (www.elvallenc.cat) cercant pura i simplement esporuguir la ciutadania disposada a exercir el seu dret a votar. Entrat l’horabaixa, els agents han sortit del setmanari sense haver trobat cap papereta ni cap altre material relacionat amb el referèndum.

Fins ara, només el Col·legi de Periodistes de Catalunya s’ha manifestat en contra d’aquest escorcoll a un mitjà de comunicació. És clar que no esper que els periodistes mesetaris surtin a favor del periodisme, però seria una mostra clara del tarannà democràtic que branden com si fossin immaculats. I per molt que vulguin desacreditar i avergonyir, la imatge d’aquest tropell és una urna davant uns guàrdies civils hieràtics i desafiants. Alliçonador. Com s’explicaran aquestes fets, aquestes imatges a Europa i al món lliure?

Tanmateix, com més volen esporuguir, més reforcen la determinació dels que volen votar. El lema “No tinc por”, que representa la resposta ciutadana als atemptats de la Rambla barcelonina i Cambrils, s’estén també a la convocatòria del referèndum d’autodeterminació del Principat de Catalunya. I davant provocacions com aquesta, la resposta de la gent és el cant i les flors. Cap crispació, cap incident: un cant i un clavell o una rosa als membres de la Guàrdia Civil que compleixen ordres amb posat sever i cares llargues. Cantarem molt, fins dia 1. I també ens convindrà proveir-nos de molts clavells i roses; si són de paper maixé, molt millor.