marginàlies

Dinar de celebració dels anys de la sotsmatriarca, 85 portats amb tota la dignitat i força salut. 21 comensals des dels 4 anys fins al 91 (entre tots en sumam més de nou-cents!), a més d’un que s’acaba de fer i té previst incorporar-se al clan el novembre vinent.

Ho feim a Son Termes, en concret als seu camp de golf, contra el que alguns dels qui ara hi són s’oposaren com pogueren a la seva obertura al·legant consum excessiu d’aigua i que el projecte encobria la urbanització, a la llarga, de part de terreny. Diu la propaganda que és el golf més ben integrat en l’entorn dels molts que hi ha a Mallorca i si va a dir ver, no menteix. El paratge és extraordinàriament bell, voltat de puigs i pujols perfectament abastables, posats allí perquè hom hi pugi sense cap esforç excessiu; i badant-se a la badia de Palma, des de Portopí al Cap Blanc.

Tanmateix és la matriarca qui s’encarrega de matisar tanta exclamació en recordar que no lluny d’allí, a Son Aversó, de petita hi collia oliva i no era cap goig, precisament, ni te senties gens agombolada per l’entorn que ara tant pacifica. Bona lliçó. Els pobres mai no hem acabat de posseir la terra, com indica el Levític, i aquesta nostra mai no ha regalimat llet i mel, ai las!

Qui sí han posseït el camp de golf són els cabrits i els segalls per demostrar a tothom que, efectivament, el terreny d’aquest joc està perfectament integrat i que els golfistes i el cabrum poden conviure perfectament i signar pactes de no agressió. Havent dinat, una parella de milanes confirma aquesta mena de tracte.