marginàlies

Som l’home simple
que habita la casa
dels ocells que canten.
De cap no en sap el nom,
de tots el clam i el plany.

Obrim molt lentament
la finestra més gran
per oferir al vent
el darrer instant
d’exultació
i demanar-li quantes
guerres ha guanyat
la llibertat.

I tornam a admirar
el cos d’estel,
el cor salvatge,
l’alè de feristela
del monstre que ens vetlla.