marginàlies

Somnià que un dels seus mestres, el professor de grec que li obrí manta escletxes en el coneixement i que morí en la plenitud de sa vida atropellat incomprensible per una galera en un dels carrers vells de Ciutat, estudiava la vida i l’obra d’un ermità d’un poblet de l’interior que, al seu parer, en el segle XV havia escrit els llibres que portà a la impremta quatre segles després Jules Verne.

L’habitació on el mestre estudiava era de color sèpia, sense cap finestra, tot de llibres a les prestatgeries i enterra,  i amb pols en suspensió que no molestava gens, ans al contrari. El mestre, en el somni, mantenia la seva veu greu i confiada, de savi àvid d’ensenyar tot el que sap, no hi havia cap dubte que era ell, però amb musell de llop i un pinçanàs diminut que incomprensiblement el volia ridiculitzar. Parlava amb calma perquè seguir-lo fos un passeig molt més que agradable i amb un somriure ben encomanadís.

En el somni li deia que Gaspar de Moltriu, entre el 1405 i el 1431, a diverses ermites mallorquines, escriví més de 160 novel·les que va imprimir a Miramar, seguint les petges de Ramon Llull, mestre Nicolau Calafat. No se sap ben bé perquè, li deia amb els ulls ben oberts, un fet d’aquesta significació havia passat per malla de tots els historiadors. Havia trobat cinc d’aquestes 160 novel·les, que corresponien lletra per lletra a: Voyage au centre de la Terre, De la terre à la lune, Le Tour du Monde en quatre-vingts jours, L’Île mysterieuse i L’Étoile du sud.

El seu mestre de grec en el somni sostenia que Jules Verne degué trobar els incunables a part o banda de París -ho havia d’acabar d’esbrinar- però que el més important era posar en valor Gaspar de Moltriu, ermità mallorquí, les petges del qual li costava molt de seguir. Havia aclarit, això sí, que es considerava inhàbil o incompetent per a qualsevol feina manual i que només podia fantasiejar i escriure o descriure aquestes fantasies, tasques que li ensenyà son pare, un noble excèntric que per perseguir els desitjos ho va perdre tot irremissiblement. Els responsables de les ermites, li deia, havien consentit que el seu treball fos l’escriptura de fantasies perquè els vespres les llegia als altres germans ermitans, que hi prestaven tanta atenció com a l’oir missa.

En sortir del somni, abans de tocar les sis, es va trobar assegut a l’espona del llit llegint el “Llibre de contemplació en Déu”.