marginàlies

“No has estat mai a Quebec, / Bonnie Laddie, Hieland Laddie, / on diuen que hi fa tan fred? / Adéu, Sally estimada”. Som dels que han fet molts focs de campament i dels que han cantat trilions de vegades el “Kumbaià”. I dels que, tanmateix, a través d’aquestes cançons que ara obren somriures naïfs, vàrem descobrir que en català també es podien cantar les cançons de Pete Seeger, per exemple. I amb el català per veu i bandera podíem fer-nos nostres cançons populars d’altres indrets gràcies, entre molts d’altres, a Xesco Boix, que va ser qui va adaptar aquesta cançó escocesa, intitulada “Hieland Laddie”.

Mentre baixava en Panxo (per a mi sempre serà en Tronxo) a fer la preceptiva volta del migdia, li xiulava fluixet “Hieland Laddie” per recordar-li que la seva madona és per Mont-real i que ahir anà per mi al seu port vell per flairar l’aire leonarcohenià que s’hi respira. D’allí va néixer la seva cançó “Suzanne”: “I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa. / Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres, / mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra”. Així ho traslladà al català Toti Soler.

Ens hem creuat amb un altre cussó amb més juguera que en Tronxo i el seu amo m’ha sentit el xiuxiueig de “Hieland Laddie” i de seguida m’ha respost: “No has estat mai a Hong Kong, / Bonnie Laddie, Hieland Laddie, / on hi trobes a tothom? /Adéu Sally-estimada. I els cussos ens han mirat com si anàssim balders de mollera.