marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 de juliol de 2017
0 comentaris

LES DIADES DE CADA DIA

Dissabte dia 17 de juny, a Ses Voltes de Palma, s’engegà la campanya de l’Obra Cultural Balear “De cada dia, una diada”, que pretén convertir cada jorn en un acte de reivindicació de la llengua catalana.

Aquesta nova mobilització s’emmarca en les campanyes de sensibilització lingüística i cultural que han marcat l’acció de l’entitat en els darrers anys a distints nivells i àmbits, i que han aconseguit amb escreix els seus objectius. L’any 2006 va ser el “SUS, Mallorca!”; el 2008 “Un cafè per la llengua”; el 2010, “La llengua és la clau”; el 2011 “Mallorca m’agrada” i el 2015 “Conversem”.

Tot i que en els darrers decennis s’ha avançat en la normalització de la llengua catalana, la pròpia de l’arxipèlag, és innegable que no s’ha aconseguit el sostre lingüístic que pretenia la Llei de normalització lingüística de 1986. D’aquests anys d’avenç, lògicament, se n’han de descomptar els de la passada legislatura en què s’actuà obertament en contra de la nostra llengua. Tanmateix, s’ha avançat en certs àmbits, com l’educatiu, però en d’altres, com els mitjans de comunicació, el lleure, el comerç o l’administració de Justícia, l’avanç és mínim, testimonial o inexistent, segons els casos.

Cal, per tant, continuar treballant sense descans per la sensibilització lingüística, que és tant com dir per la vigència dels nostres drets lingüístics. És per això, per ser qüestió legítima, que a les nostres administracions públiques se’ls ha d’exigir el màxim perquè s’atenguin aquests drets, i que ho facin destinant-hi els recursos econòmics que facin falta. Tenim el marc legal, la Llei de normalització lingüística, i el mitjà per fer-ho possible: el Pla d’Actuacions en matèria de Política Lingüística per al Quinquenni 2016-2021, aprovat pel Ple  del Consell Social de la Llengua Catalana el 7 de juliol de 2016. Un document que recull 136 accions, precisament, perquè “el ciutadà pugui exercir el dret d’emprar el català”.

També l’Estat ha de vetllar perquè els drets lingüístics dels catalanoparlants no siguin conculcats, en vigir des del 2001 la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que enguany fa 25 anys. El Consell d’Europa la va adoptar a Estrasburg el 5 de novembre de 1992 i el tercer considerant del preàmbul no té retop: “el dret d’usar una llengua regional o minoritària en la vida privada i pública constitueix un dret imprescindible, de conformitat amb els principis continguts en el Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics de les Nacions Unides, i de conformitat amb l’esperit de la Convenció de salvaguarda dels Drets de l’home i de les Llibertats fonamentals del Consell d’Europa”. Malauradament, l’Estat incompleix sistemàticament aquesta norma europea que va signar en el seu grau màxim el 1992 ratificant-la el 2001.

El camí de normalització i, conseqüentment, de dignificació del català a l’arxipèlag també passa per l’actitud dels que el parlam i és aquí on vol incidir especialment la campanya “De cada dia, una diada”. Si apreuam la llengua que parlam des de fa prop de vuit-cents anys; si volem que s’atengui el nostre dret inalienable d’usar-la; si volem que la seva expansió i prestigi no deixi mai; si volem que esdevengui la llengua de la cohesió social, l’hem de parlar sempre i pertot sense cap prejudici ni cap por. I joiosament, amb la naturalitat i l’habitud amb què s’expressa allò que sentim.

Parlar sempre i amb qui sigui la nostra llengua és la millor manera de convidar qui no la coneix a incorporar-s’hi i a facilitar-li l’ingrés. Rebre qui desconeixem amb la llengua del nostre país és signe de respecte i de voler tractar-lo com tractam la nostra gent, la propera; una clara invitació a què faci part de la nostra manera particular de veure, entendre i relacionar-nos amb el món. D’aquesta manera, ens convé defugir la indiferència lingüística, fruit, sens dubte, de presentar el català com un element de conflicte, com es va fer insistentment i irresponsable durant l’anterior legislatura. I és evident que la coneixença de la llengua pròpia de l’arxipèlag no és cap càrrega i obre portes, lluny de tancar-les.

«De cada dia, una diada», vol posar en valor la nostra llengua, la catalana, festejar-la en tota l’amplitud de l’expressió. I reconvertir cada catalanoparlant en agent lingüístic per tal que augmenti l’ús social del català que parlam a l’arxipèlag. Si el feim sentir pertot i amb la potència adient, amb més vigor podrem reclamar a les administracions l’atenció escrupolosa als nostres drets lingüístics, com s’atenen els altres drets socials.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.