marginàlies

El verb decréixer, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, significa disminuir gradualment. Ara que a les nostres illes la saturació generalitzada ha fet vessar els avencs de paciència de la majoria dels qui les vivim i patim, el verb cobra valor. És evident que durant els mesos d’estiu, sobretot, els nivells de benestar d’aquest país nostre mil pics ofès davallen en picat, en contra de l’opinió dels que del nostre malestar en fan negoci. La desmesura en tots els àmbits, la pressió demogràfica i automobilística, la contaminació de tot plegat i en tots els ordres, ens compliquen la vida, ens la fan poc vividora. Són les servituds de totes les bonances, imbècil!, ens criden des dels registres de rècords.
Hem de decréixer urgentment i no sé si també gradualment. Per ventura ens convindria tallar curt, arran; mostrar el punt d’orgull necessari per no perdre definitivament la dignitat. Però, en el fons, el problema d’arrel, és que no comandam a ca nostra, que som tractats com a colònia, així és. Que bastim lleis que mínimament ens afavoreixen i al punt ens les estripen a la cara. El problema, per ventura, és que, com el voltor de Miramar joanalcoverià, ens hem avesat tant a la servitud que ens espanta la llibertat.