marginàlies

És l’hora de què?
De fondre el plom de la pleura,
de desesperar el que cerca
la sang d’algú que puja
al cel sense tenir dits.
És hora d’exasperar
el rubor que mortifica
la vida i les preguntes
que no saben dir prou.
Arriba d’hora la ploma
que tracta els ulls
com el vol protector
de la seda que senyoreja
l’aire que escapa del plom.