Eureka!
El bloc d'en Quim Bosch
ET al Sàhara
Recordo haver llegit una ressenya de la pel·lícula que deia alguna cosa del tipus “només a Spielberg se li podia haver ocorregut aquest argument tan genial”. No discutiré el grau de genialitat de l’argument, però en qualsevol cas no és cert que només se li pogués acudir a ell. Perquè no és a ell a qui se li va acudir.
Bàsicament l’argument és la història de l’amistat secreta entre uns terrícoles i un extraterrestre atrapat al nostre planeta. Uns terrícoles que ploraran de valent quan el seu amic extraterrestre (ET) emprengui el camí de retorn a la seva galàxia.
L’any 1982, quan Spielberg va rodar aquesta pel·lícula, l’argument ja tenia 39 anyets. Perquè, ras i curt, aquest és l’argument de l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry: El petit príncep. Un narració amb format de conte infantil que reflexiona sobre valors com l’amistat, la lleialtat, els drets, els deures, i la llibertat.
Al conte, el que manté l’amistat en secret és l’escenari: el desert del Sàhara on el narrador –un aviador, com el mateix Saint-Exupéry- s’hi ha perdut. A la pel·lícula, el que manté l’amistat en secret és la desconfiança dels nens vers la incredulitat dels adults (una manera com una altra de fer veure que la pel·lícula, com també el conte, s’adreça a un públic infantil).
Ambdues històries conclouen amb el conflicte emocional –alegria perquè és el que ell vol, tristesa perquè no el tornaran a veure mai més- dels terrícoles quan el seu amic extraterrestre els deixa per sempre. L’ET d’Spielberg embarca a la seva nau espacial, el petit príncep de Saint-Exupéry se suïcida.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un protagonista provinent del cel, que fa miracles, que és amic dels nens, que mor i al tercer dia ressucita i que al final torna a ascendir al cel després de deixar un missatge de pau…