marginàlies

Pere Joan Martorell acaba de publicar un nou recull poètic agençat entre Lloseta i Mancor de la Vall, i entre el mes d’abril del 2012 i l’octubre del 2016: “Mitologia”, Lleonard Muntaner, editor, col·lecció Poesia núm. 41. 35 poemes dividits en tres parts presidides per diferents serps creades per Lourdes Crespí. En la primera part, Els plaers i les nits, dues serps estortolligades miren la lluna plena com si li volguessin udolar. En la segona, Cants del silenci, només és una serp que ataca la nit amb ferotgia. En la tercera, Llum fosca, una cobra al davant del ple de la lluna, sembla celebrar la seva victòria sobre l’extinció, pot ser.
Com si el poeta volgués dissenyar i aixecar un paradís per no perdre mai, perquè romangui, perquè empari la pàtria, que no és altra cosa que

…aquesta veu que sols sap
dir el teu nom per proclamar l’última voluntat.

Són poemes discursius que van de l’eros al tanatos tot fent parada en una taverna de sucs barats i teranyines saberudes on s’hi escriuen versos d’amor veritable, accessibles als déus:

I potser serà llavors quan tu i jo, sí!, cop en sec,
trencarem el silenci i ens aixecarem
de les tombes per salvar la distància
dels nostres ceptres enterrats

Pere Joan Martorell situa el lector dos pams damunt del mite i el seu terrer per poder denejar la vida tot maldant per sortir de la morbidesa que ho impregna i tot tapant la boca el desig, el gran sacrificat en el ball de les alenades:

Però tu, estimada, prefereixes qualsevol altra quimera
que haver de besar els llavis morats
d’un moribund que no espera més tomba
que el desig…

En “Mitologia” desfilen cadàvers i difunts, talment els plataners de les avingudes, éssers de pedra que glateixen entre l’arena i la sal, en plena nit de pell verge, i tot per demanar-se greument:

Arribam per conquerir somnis
o cremar estendards?

I també hi campen a lloure els déus –alguns d’ells incrèduls- i els seus refilets insegurs i tremolosos:

Davall el llit, dins uns urna de vents alisis
i estels fugaços, recobert d’un cor
encara viu i bategant, conservat en llot calent,
l’últim exemplar d’una rara espècie,
l’únic descendent d’un déu d’origen incert, extint,
encarnat d’espines i alacrans i pregàries…

Bona proposta, aquesta de “Mitologia”. Destacable exercici de Pere Joan Martorell del que se’n pot destacar, entre molts altres episodis, una espipellada del poema Consell de Zeus i que diu:

Dels plaers de la carn i l’esperit,
no te n’oblidis si et plau viure bé.
no consentis, però, que en el combat
entre el desig i el cor guanyi el primer.