marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 d'abril de 2017
0 comentaris

EL POBLE DELS CARRERS D’AIRE

Els carrers del poble mostren les plantes amb tota la seva esplendor per celebrar que ja som a la primavera. No hi passa ningú, però quelcom indica que els seus moradors sotgen els que s’admiren de tanta explosió de vida en una illa com un puny i amb pobles de pintura naïf. I tanmateix hom diria que estam perdent l’instint de l’observació amatent i interessada, aquella que permet d’omplir de coneixement la sensibilitat, aquesta part de nosaltres permanentment desatesa. Els carrers, fets de còdols de mar, s’enfilen plens d’aire. La plaça sí que és plena de visitants i estrangers que prenen el sol que més constipa fent l’aperitiu o el cafè.
Veus foranes, ciclistes, cicloturistes, autocars, autos de lloguer, senderistes i altres endiumenjats amb ganes d’atipar-se de cuina casolana omplen els principals carrers. El poble és bell, fet a posta per ser estimat i no només admirat pels curiosos que tant els és anar buits com carregats. Ocupa una vall humida al peu de pics enormes que a l’hora de dinar porten capell en forma de boira poc densa. Densitat de marges i no tots a punt de revista, i de piscines a llocs indeguts que enlletgeixen l’efecte crida de l’indret.
És el Diumenge de Rams i una senyora plena d’anys i lentitud porta uns brots d’olivera. Un grup d’estrangers l’observen i comenten entre ells qui sap què. La velleta se n’adona i instintivament aixeca els brots fent-los voleiar suaument com volent indicar-los que avui és el dia de l’hosanna, que per molt que no siguin catòlics, apostòlics ni romans, han de saber que avui se celebra l’entrada de Jesús a Jerusalem damunt d’un ruc. I que una multitud el va rebre amb palmes i brots d’olivera. Doncs, això, que aquí així ho seguim fent pels segles dels segles, sembla dir-los amb la seva mirada terriblement cansada. I el grup forà es limita a respondre-li amb un mig somrís que no els neix de l’afecte, sinó de la més mera cortesia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.