Krzysztof Charamsa omple molts de buits i ensems obre moltes escletxes perquè entri llum i aire a les cavorques de molts pensament i altres tantes actituds a través de les quals desatanem i no escoltam l’altre. Escoltar-lo – i sentir-lo!-esvaeix manta incerteses i tempera coratges. La sobretaula que he tingut el plaer de compartir amb ell a Can Gazà és de les que romanen per sempre. Vessa didactisme, claror expositiva, fermesa, i fins i tot indignació en recordar, per exemple, el silenci atroç del Vaticà davant les morts d’homosexuals a Uganda. No es cansa de dir que d’armaris n’hi ha de moltes menes i que estan a punt de rebentar, fins i tot de lingüístics, clar. Un assistent al col·loqui que hem tingut a la nau Taller Marginàlia, m’ha dit que la pròxima campanya de l’Obra Cultural havia de dir: “Surt de l’armari: parla català”. Per ventura… Hi hauré de tornar, a Charamsa i a la seva primera pedra, per recapitular i passar en net l’allau de tocs d’atenció rebuts a cabassos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!