EL MOVIMENT LENT D’UNA SONATA

Ves a saber què diria Tomaso Albinoni se sentís el seu adagio com el coneixem a partir de la reconstrucció que en va  Remo Giazotto. Diria que no és seu, clar, i l’emprendria a arquets de violí contra qui classificà i catalogà la seva obra. O no, ves a saber, per ventura se l’acabaria a besades per haver encertat en com ho volia dir ell. El monitor més gran del club d’esplai el fa sentir als nins i nines al seu càrrec abans de berenar (nyam nyam, bon profit…) tot recomanant-los que l’escoltin bé perquè si ho fan amb atenció  s’adonaran com els corren papallones per dins la panxa. Voldrà dir que tenim gana, idò, li respon la nina més espavilada. I riu a gust, el monitor, en veure com de desafortunada ha estat la seva comparança. Tanmateix li fan cas i asseguts en terra, cames plegades i formant un cercle escolten i senten n’Albinoni; o en Giazotto, els és igual. En acabat i espontàniament, les criatures aplaudeixen. El monitor també, tot sentint que en el ventre hi fa fressa un insecte desconegut molt més voluminós i trullós que una papallona i que no indica gana, precisament.  La nina més espavilada se n’adona i corr a dir-li que ella també ha sentit a l’estómac un esbard de falzies xisclant enfollides però de goig i d’emoció i que, si vol, li pot donar la meitat de l’entrepà de sobrassada del padrí que li ha preparat sa mare, que és molt gran i ella avui té poca gana.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *