marginàlies

En el Dia Internacional de la Dona tots els homes hauríem de poder dir “Tots som dones”, però em sembla que no en som capaços ni s’acabaria d’entendre. Així mateix, crec que el sentit es pot intuir: si per fer costat a la víctima d’una bestiesa deim que tots som ella, avui, dia 8 de març, hauríem de poder dir-ho en referència a les dones sense aixecar cap mena de polseguera. Entre moltíssims d’altres motius perquè les dones segueixen a remolc de tot: cobren menys que els homes per la mateixa feina, tenen barrat l’accés normalitzat als centres més alts de poder i decisió, i segueixen sent esclaves d’infinitud de rols irremovibles. Sense deixar de banda que estan permanentment exposades a l’agressivitat i a la violència del mascle.

No som molt donat a celebrar els dies dedicats a aquells, a això o a allò; dubt molt de la seva eficàcia i no crec que aquestes celebracions aportin res de profitós. En tot cas, aquests dies haurien de marcar l’inici de quelcom; com el primer dia que no fumes. I que no es prengui com una quaresma, evidentment, com un parèntesi, com una concessió temporal. Per tant, avui, tots els homes, després de prendre consciència que la dona segueix relegada en tots els camps, hauríem de començar a no ser dominants, a ser igualitaris, i a voler caure del burro de tots els poders.