marginàlies

El vent no agrana la nit, hi encasta el temor i el neguit. Udola intermitentment per espavilar l’insomni i omplir els bressols de bruixes i dimonis. Els cans no lladren ni els moixos fan rondes. Els noctàmbuls canvien els passeigs per missatges de mòbil a presumptes fadrines que s’ofereixen a apaivagar inquietuds a l’hora que sigui. Una bufada que fa estremir els vidres i el gos aixeca el cap per demostrar a l’amo que encara sap guardar i protegir. El vent no agrana la nit, tanmateix: l’omple de vidres trencats