marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 de febrer de 2017
0 comentaris

JOAN ALCOVER, 91 ANYS DE PERVIVÈNCIA

El proppassat 25 de febrer va fer 91 anys que morí Joan Alcover i Maspons. Ho he recordat fa unes hores del seu casal estant, horabaixa, quan la llum calatravina presenta un to molt peculiar que tira dret cap a l’elegia. És una mica tard, però segueix valent la pena recordar-ho. Can Alcover l’honora en tot moment, clar, però mai hi sobren els recordatoris encara que el nombre d’anys no sigui rodó. Cal dir les vegades que calgui que Joan Alcover és un dels màxims exponents de la literatura catalana i que en la casa on ho va fer, en el carrer de sant Alonso, número 24, de Palma, des del maig del 2008 s’hi manté obert a tots els vents de la catalanitat l’espai de cultura Can Alcover, la seu institucional i ara també administrativa de l’Obra Cultural Balear. Pau Alcover, l’únic fill que el va sobreviure, impulsor d’aquesta entitat, en morir sense descendència, li cedí la casa i el llegat. Des d’aquest indret del nucli antic de la capital illenca, l’OCB escampa la llavor alcoveriana i, al mateix temps, s’obre als aires que eixoriveixen la llengua, la cultura i el país. En aquest sentit, les mítiques tertúlies que Joan Alcover organitzava cada diumenge horabaixa a ca seva, s’han convertit en una programació gairebé diària i tan densa com intensa. D’aquesta manera, l’OCB s’afanya a viure l’obra, el geni i l’esperit d’un homenot en sentit planià; d’un prohom de la nostra cultura; d’un geni de la paraula. Fa noranta-un anys que Alcover viu plenament l’eternitat però segueix tan rebent i aclaparador com quan vivía a la Calatrava.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.