Si no n’hi havia prou amb les fusions genuflexes de
les caixes valencianes Bancaixa i CAM envers Caja Madrid i altres entitats
castellanes, ara resulta que una de les caixes que hauria d’omplir aquest buit
i adoptar una major sensibilitat catalanista fa tot el contrari.
La Caixa (de Pensions) té l’oficina
principal a València a tocar de l’antic convent de sant Francesc, vora el vall
de la Boatella,
però ho diré en termes més moderns perquè aquestes subtileses culturals de la
terra no estan fetes pels qui dirigeixen l’entitat. La Caixa (de Pensions), que té
a València la seua oficina principal en la cantonada dreta de la plaça de
l’Ajuntament amb el carrer de les Barques, ha posat a la porta, en lloc ben
visible, el rètol ignominiós “Dirección territorial de Levante y
Murcia”.
No només són uns hiapanoparlants profunds i
actuants en territori valencià (a molts dels seus directius els molesta que
t’hi adreces en català), còmplices de l’imperialisme lingüístic espanyol, sinó
que respecten més Múrcia que no pas València, ja que a la primera li conserven
el nom i a la segona li’l canvien, davant dels nassos dels valencians. A més
del fet de la dilució castellanitzadora que suposa barrejar sistemàticament
València amb Múrcia (com fa Camps i TVE). En fi, potser sempre ens quedarà
Caixa Ontinyent.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Josep, crec que ho hauries de fer saber a la seu central de “la Caixa” estic segur que ni ho saben. Es inacceptable!
Amb els tems que corren de crisi econòmica i el paper dels bancs en aquesta (on La Caixa juga a primera divisió), a més del seu paper internacional (com l’impacte que té amb les seves empreses on hi controla l’accionariat), potser queda una mica ridícul sols criticar un cartellet on confon (per ignorància o a consciència) la territorialitat nacional.
És que potser és millor que enlloc de que arregli el cartellet, que tanqui la oficina. Aquestes i totes les altres, no?
la Caixa està apretant amb la castellanització a Catalunya com mai ho ha fet. Avinguda Martí Pujol cantonada carrer Rector, centre de Badalona, campanya d’un producte d’assegurances, dues enganxines gegants que ocupen tot el vidre de la oficina que fa cantonada en perfecte castellà. En un vidre més petit d’un dels dos carrers, una enganxina molt més petita amb la versió catalana.
Per cert, aquestes enganxines gegants de la caixa (vinils?) no són un atemptat ecològic respecte als cartells de paper de tota la vida. I no són un atemptat visual a la imatge de la ciutat. És la versió fina dels cartells grocs de “COMPRO ORO”.
Una abraçada des de Badalona
Per aquesta, i moltes altres raons: TRAIEU ELS DINERS DE LA CAIXA! I DE BANCAIXA, etc. Busqueu les banques ètiques, que ja comencen a aparèixer per València també!