El bloc d'en Jordi Martí

President de la Federació de Barcelona de Convergència

16 d'octubre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

HOMENATGE AL PRESIDENT LLUÍS COMPANYS

Són de justícia tots i cadascun dels homentages, actes, recordatoris i celebracions que tenen per objectiu reivindicar i enlairar la figura del President Lluís Companys, especialment ara que ha fet 70 anys del seu afusellament per part de l’exèrcit franquista. Cal aconseguir l’anul.lació del simulacre de judici sumaríssim al que se’l va sotmetre indignament i cal exigir el perdó de les autoritats espanyoles, com han fet altres governs europeus i del món sencer per les atrocitats comeses el segle passat.

Fa uns mesos vaig tenir ocasió, juntament amb altres companys de l’Associació Barcelona 2020 de recòrrer la ruta de l’exili. Des de la visita al Museu de l’Exili a La Jonquera fins a la visita al Mas Perxés, d’Agullana, on la Sra. Maria Perxés ens va ensenyar el mas i ens va explicar el relat de l’estada del President Companys i d’altres responsables de la Generalitat, republicans i del Govern basc.
El 27 de gener de 1937 Lluís Companys va arribar al Mas Perxés d’Agullana. En un moment determinat li va dir a Xavier Benguerel, Rafael Tasis i a Domènec de Bellmunt: Jo no compto; el país, sí, i molt; i al país li espera una altra època de privacions, llarga, interminable.
Quin tràgic, quin immerescut destí el d’aquest poble, Catalunya! I, ara, els que es queden els faran víctimes de represàlies monstruoses…No, Catalunya no ha estat vençuda, Catalunya no pot morir! Estic apenat pels mal que ha sofert Catalunya i pels que li esperen sota la bota de l’invasor. Però crec fermament en un demà millor i estic segur que els sacrificis soferts no seran estèrils. La raó i el dret triomfaran més tard o més d’hora, i d’aquesta Catalunya exhausta d’avui en sortirà una altra de gran i esplendorosa".
El 4 de febrer va passar a l’exili.

Ahir mateix, en el 70è aniversari del seu afusellament, molts catalanistes vam aplegar-nos al castell de Montjuïc, al fossar de Santa Eulàlia, per retre-li homentage, com cada any. CDC va aplegar més de 200 persones a les 7 del matí en un senzill però sentit homentage. Vaig tenir l’ocasió de tancar l’acte llegint el fragment final del testament hològraf del President Lluís Companys, escrit en la vetlla de la condemna a mort pel Tribunal Militar en consell de guerra: A tots els que m’han agraviat perdono; a tots els qui hagi pogut agraviar, demano perdó. Si he de morir, moriré serenament. No queda tampoc en mi ni l’ombra d’un rencor. Donaré gràcies a Déu que m’hagi procurat una mort tan bella pels ideals. Ell ha volgut aquest destí, i li dec encara la gratitud d’aquesta placidesa i serenitat que m’omple en pensar la mort que veig atansar-se sense temor. La meva petitesa no podia esperar una fí més digne. Per Catalunya i lo que representa de Pau, justícia i amor. Lluís Companys.

I ahir al vespre, en unes exèquies a l’Esglèsia de Sant Agustí de Barcelona, la mateixa on va tenir lloc l’Assemblea de Catalunya l’any 1.971, la Comissió de la Dignitat va organitzar un acte solemne, emocionant i de justícia. Vaig portar la representació oficial de CDC, però em vaig sentir deutor del President màrtir, a títol personal i com un català més, que vol transcendir els clarobscurs de la seva gestió al capdavant del Govern de la Generalitat, i que reclama tant l’anul.lació del seu judici com la definitiva recuperació del valor dels esforços que va portar a terme per salvar milers de vides, tant de religiosos com de polítics i intel.lectuals, en mig del caos en que es va convertir Catalunya durant els primers mesos de l’aixecament militar del juliol de 1.936.

Gràcies, President Companys! Visca Catalunya!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!