QUELCOM DE MI

Quelcom de mi se’n va amb el desig de pluja, rere els pensaments arriscats dels que viuen lluny de remeis i de la civilitat que rebenta el sossec.
El temps recobra el color en sortir de la ciutat encantada de la runa i de la pols de la mendicitat.
Quelcom de mi se’n va amb les pedres que defugen el testimoniatge de la sang escarnida.
La porta s’ufana de la decrepitud i de la descurança de la fusta. Ni les tatxes és capaç de retenir amb dignitat.
Quelcom de mi fa part del rovell dels galfons que grafiteja com si tingués dret a la rebel·lia.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *