CAMI DE CASA

El Zaragoza, funcionari partidista, m’ha recordat el següent pensament de Giacomo Leopardi (Racanati 1798- Nàpols 1837).

Això que es diu comunament, que la vida és una representació escènica, es verifica sobretot en el fet que el món parla constantment d’una manera i obra constantment d’una altra. Sent avui tots actors d’aquesta comèdia, perquè tots parlen d’una manera, i no sent quasi ningú espectador, perquè el frívol llenguatge del món no enganya més que les criatures i el ximples, es dedueix que tal representació ha esdevingut completament inepta, avorrida i fatigosa sense motiu. Per això fóra una empresa digna del nostre temps convertir la vida finalment en una acció no simulada, sinó autèntica, i conciliar per primera vegada en el món la famosa discòrdia entre les paraules i els fets. La qual discòrdia, en ser el fets per experiència immutables, i convenint que els homes avui no es cansen en la cerca de l’impossible, no hi hauria com resoldre-la per aquell mitjà que és al mateix temps únic i ben fàcil, encara que fins ara no s’ha intentat; això és, canviar les paraules i dir d’una vegada les coses pel seu nom.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!