marginàlies

M’he rebolcat desafiant imprudentment les articulacions massa  acomodades a l’adultesa, això vol dir a la inactivitat més somera, que diria una tieta que me marcà la infància. He estat el llop més temut i sanguinolent, obrint la bocassa fins a fer-me mal, i acte seguit sant Jordi acarant-se amb el drac que delia per menjar-se nins. He explicat cinc contes, repetint-ne fins a set vegades el d’un noi, en Rick, que feia carreres amb un bòlit com si fos el més ràpid dels corredors de fórmula u. He estat ajudant de bomber, copilot d’ambulància, policia ras, metge a les ordres d’un superior  i mecànic en menys de dos minuts, i sense perdre calada. He ajudat a apagar el foc que s’havia declarat a la clínica veterinària de baix de casa, i a salvar els animalets que allí estaven ingressats. He fet un armari en un no-res i he muntat i desmuntat una bicicleta batent tots els rècords establerts. He pintat maldestrament guitarres, llonguets, arbres de tota mena, un cotxet d’infant, una recol·lectora,  una bicicleta, un tractor, un camió de bombers, un cotxe patrulla de la guàrdia civil de trànsit – m’ha sortit un bunyol, naturalment-, i tots els membres de la família i la cara de les criatures amb les que mantenim contacte permanent. I per acabar la sessió de pintura,  un violí amb una corda trencada que no ha fet el pes al mestre que em guardava, però que m’ha despertat  la imaginació que encara becainava. He cantat una ària com si fos una prima donna,  he tocat una pianola, un tambor, un pandero, la guitarra i el violí que he pintat amb molt poca fortuna. He volgut fantasiejar pel meu compte  amb taques de colors que insultaven Joan Miró i m’han dit que no sabia pintar res, que era un desastre, pintant, i que si ho hagués vist la mestra del meu mestre hagués dit que molt malament. He estat alumne poc aplicat, dels que acostumen a visitar amb freqüència la cadira de pensar, i immediatament després el mestre que conta rondalles perquè els infants bocabadegin.  He guardat un gosset de peluix que tenia molta gana, raó per la qual li he fet una farineta i un puré imitant el so de la batedora. He serrat un nombre indeterminat de posts, he ballat i he fet ioga. I per acabar la sessió, he anat al parc infantil per veure com el meu mestre s’enfilava a  tots els jocs, es tirava per la simulació de la barra de bomber sense ajuda i, finalment, he entrat a la caseta per fer una pizza, menjar-me, a més,  un plat de macarrons, un platet de sopa farcida, un bistec arrebossat amb patates fregides,  gelat i un cafè descafeïnat, naturalment. I tot això en menys de tres hores.

Mai no agrairé al meu mestre, que està  a punt de fer els tres anys, les lliçons de vida que em dóna. No sap que és el més eficaç desintoxicador de cervells del món.