marginàlies

A les onze, a punt del migdia, el sol encrostava el parc infantil i feia reverberar el sòl tot convertint en instruments de tortura les parts d’acer dels jocs i mobiliari.  En els elements que simulen un tren, hi ha restes de vida nocturna emmarjada: una flassada revellida, unes bosses de plàstic estratègicament arraconades i un deix olfactiu de pobresa apregonada que no molesta gens a les poques criatures que desafien la calor sufocant i que, molt probablement, passi desapercebut per als comptats adults resignats als capricis de la menudalla. Tot i que el parc tanca les nits i torna a obrir ben dematí, per als hostes deambulants de la nit no els suposa gens d’esforç mimetitzar-se en una olivera mentre els guàrdies inspeccionen el parc abans de tancar i ajaçar-se després en els racons més amatents amb les vides retudes.

El marrec amb la camiseta vermella no té por de res i malgrat els trenta mesos que acaba de fer, segons diu el padrí a un altre que també acompanya la néta, una mica més gran, demostra una gosadia que frega la temeritat. A l’hora de pujar per una xarxa de corda a l’atracció que simula el tren, el polissó diu al seu padrí que els bombers són ben curiosos, així de clar i enigmàtic. El padrí vol saber més coses d’aquella expressió i li repeteix amb interrogant l’adjectiu. La criatura el repeteix dues vegades més per refermar la seva consideració i fer més que evident que aquell padrí seu és dur d’enteniment. L’altre padrí, en veure la cara de perplexitat del curador del nin de la camiseta vermella, li passa la mà per l’espatlla i li ve a dir que els nins d’avui en dia, amb tanta tauleta, tants de mòbils i tants canals de televisió, internet i altres ginys electrònics, saben molt de llatí i de ben petits; tant, que, de vegades, hom té la sensació de tractar amb repel·lentons setciències, tan llest que són.

Portentós, gosa dir-se per ell el padrí de la criatura amb la camiseta vermella, que sua de valent i té les galtes enceses, però li queden energies i forces suficients per llançar-se per tots els tobogans que troba i enfilar-se per les parts més altes de l’atracció. Portentós, torna a dir-se el padrí quan el marrec li demana de tornar a la xarxa de corda. I mentre la torna a pujar diu al padrí que ell serà un bomber fantàstic, en ser un poc més gran, perquè ell ja és gran. Com dius, li torna a demanar el padrí. I el nét, torna a repetir per dues vegades l’adjectiu. I en ser dalt de la plataforma on acaba la xarxa de corda, aixecant la vista i assenyalant el sol, diu que li agradaria ser bomber fantàstic ara mateix per apagar el sol, que no deixa de molestar-lo amb tanta llum i amb tanta calor.