“VARIACIONS NIEMÖLLER”, DEL JOC A L’ENCARNADURA

Demà és la festa del llibre, el dia que aquests compendis de vida i saviesa  es tornen carrers de lletres per bé de tots. Que els llibres, un dia a l’any, surtin al carrer per fer-se els topadissos, no vol dir que no n’hagin d’entrar a les cases i a les nostres vides cada dia. Perquè és gràcies a aquests llibres de cada dia que podem fer la festa més gran, més de rosa i més de besada. Dels meus llibres de cada dia, propòs per demà un llibre de poemes: “Variacions Niemöller”, de Víctor Gayà editat per Avant editorial.

L’excusa d’aquest text poderós és el poema de Martin Niemöller que durant molt de temps va ser atribuït a Bertolt Brecht i que comença: Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, / vaig guardar silenci / perquè jo no era comunista…. Mentre el poema es considerava brechtià per a molts va ser una peça exquisida; en desfer-se el malentès i confirmar-se que era d’un predicador, l’exquisidesa que molts hi veien s’esvaí, la qual cosa convertia aquests llepafils i estugosos en diana dels dards niemöllerians i, per extensió, brechtians.

Quan m’emmordassaren, ja havia perdut la llengua

Víctor Gayà treballa a fons perquè els versos i els poemes arribin sencers allà on han d’arribar per dir tot el que volen dir. I per això són vers; versos vers, com cal que siguin els que comprometen les atencions i encara més les intencions. Poemes reflexius, per tant, que omplen de notes els marges i de pessigades les pells i els esperits acomodaticis.

En conèixer els escriptors a fons,
em vaig alterar;
la bellesa era en mans de pervertits, folls i creguts

Compendi d’àries que arrien, que estamenegen, que posen al descobert dobles morals, dobles personalitats, dobles fons, dobles dobles. I ho fa de la millor manera:  sense aixecar cap vent parauler, amb la contundència de la bona educació i de la millor escriptura. I sense anar contra res, sempre a favor de la decència cívica i de la higiene social. Versos, per tant, convertits en carn de carrer, en sang de lletra i veu de revolta.

El silenci és la meva aportació a la creació literària

“Variacions Niemöller” té totes les traces d’un joc, però s’allunya dels escacs per fer-se endins en la furgada que no acaba en la lectura, és clar. Tanmateix, és un exercici reeixit i força exigent amb l’escriptura, amb el món i amb el lector.

La vulgarització fa ignorants els que saben i feliços els ignorants.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *