marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
L’ÈXODE TORTUÓS DELS QUE FUGEN DELS HORRORS
La crisi dels refugiats, desplaçats o com diantres els vulguem dir –i dic crisi per no parlar de vergonya europea absoluta davant l’allau de persones que fugen de l’horror de les guerres o altres conflictes inclosos la fam i el segrest del futur- ens posen a tots, individualment i col·lectiva, al nostre lloc. Un lloc gens galdós perquè hi troba un benestar insospitat el racisme, la xenofòbia i altres rebutjos que són mals d’eradicar. Veure columnes infinites de persones de totes les edats, a peu i amb l’imprescindible per no fer la marxa excessivament carregosa a la recerca d’un recer que els serveixi de palanca per viure essencialment a plaer, posa els pèls i la consciència de punta.
Clar que a Europa hi caben bé aquestes persones que han hagut de fugir de ca seva i no per gust, precisament. Totes elles han hagut d’abandonar la seva llar, el seu poble, la seva extensió territorial vital, la seva pàtria per no voltar més, empesos per la guerra i la destrucció que imposa. A Síria, fa anys que la població civil és l’objectiu de Baixar al -Àssad i el seu règim cent mil pics denunciat i altres tants afermat pels interessos més bastards. Europa sols mira de reüll aquesta guerra i ara també fa els ulls grossos davant una part de les víctimes que provoca.
Ens omplim la boca de dir que Europa és sinònim de solidaritat i respecte escrupolós a la condició humana. Doncs a veure si ho demostram. Tractem aquest drama com es mereix: amb tota diligència i dignitat. I els murs, els reixats, les tanques, les càrregues policials i altres mesures agressives en contra d’aquestes persones que cerquen viure al més a plaer possible, no serviran de res.
S’ha de lluitar contra els traficants de persones, i tant! Però els estats europeus no es poden comportar, en el fons, com ells. La solució ningú diu que sigui fàcil, però si s’ha estat capaç de rescatar bancs i altres societats financeres, s’han de poder saldar aquests drames humans. S’ha de voler, clar.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona nit Jaume. Llegia el web KurdisCat i m’ha recordat aquest post teu. Fixa’t, la nostra Europa no només es insolidària amb els qui pateixen sinó que contribueix, amb el seu suport a l’emigració, a buidar zones de la Síria kurda per què siguin ocupades per Turquia i així aquesta pugui vèncer la resistència kurda. Segons http://kurdiscat.blogspot.com.es/2015/09/les-dones-defrin-denuncien-occident-per.html