marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de desembre de 2014
0 comentaris

EN PAU, PASTOR DE BETLEM

No són molts els infants que poden presumir de tenir una rèplica seva en forma de figura de betlem o de pessebre. En Pau, sí. El seu oncle Esteve, especialista en fer reals els impossibles, enguany l’ha fet, ros i menut com ell. Va de grapes a adorar el Minyó, entre el ramat d’ovelles, com ha de ser.

El betlem de l’oncle Esteve és un prodigi de creativitat i manya en el que no hi falten el frare que cal trobar (segons la tradició mallorquina), el caganer, els veïns, el carboner i la seva barraca, la pagesa que fa la paella o els caçadors de cabrits amb ca i llaç. El pastor gandul dorm arreu i tapat amb una flassada que sembla de ric.

Totes les figures són molt precises i fetes per l’oncle Esteve, i estan a disposició de l’al·loteria que s’hi atansa en tropell i les fa anar a l’arbitri de cadascú. Cada any hi afegeix una o dues peces, totes elles relacionades amb el seu entorn immediat, fet que el fa ser el betlem més local del món i, per això, el més universal.

Si, a més, està muntat a la casa pairal i en l’aparadora d’obra dissenyada i composta pel patriarca que fa sis anys i dos mesos decidí partir deixant-nos la seva mirada com a penyora, el betlem amb en Pau de figura de pastor és la vuitena meravella del món.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.