L’editor Lleonard Muntaner presenta a la seva col·lecció de poesia “La fosca”, el darrer recull de Miquel Bezares, “Ocells obscurs de mi”, que dedica a la memòria del seu amic el fotògraf llucmajorer –com ell- Toni Catany. Cinquanta poemes dividits en tres parts que formen una obra densa en expressió i emotivitat. Camins de dol i de plany, però també de bellesa, la que sempre roman rere les naturaleses, les paraules i els sentits, que tenen la boca i la cua prènsils.
“Entre els perdedors / em trobaràs / despullat i en cruel / exposició a la flama / desfermada de la pena”, proclama el poeta que es ret “a la sobirania / del teu dolor”, conscient que “… Hi ha silencis estrictes, / d’una terminal fragilitat: són / els silencis que no es poden trencar”.
“Vol el cos en l’excés ser qui no és” […] “i en la severa quietud / de qui espera / renegaré del tribut / que el riu que sóc ha portat / al teu mar”. Tot i saber que “No sé si el revers del somni amagarà papallones”, està cert que “Hi ha la bellesa en la inclemència, i en la buidesa de la cranial mirada coneixerem, també, el lenitiu descens”.
“… Una autèntica / aroma, que és la veritat, confina / la meva voluntat en la bellesa”. Mai més ben dit. Molt bona feina, sí senyor, que s’apropa eficaçment a la nova naturalesa de l’amic Catany.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!